Enviat per: fbarconsp | 31 Març, 2010

Sant Climent

Poca història documentada hi ha, però l’any 993, el comte Ramon Borrell va fer donació al monestir d’Amer de vàries finques de la zona de Sant Climent d’Amer: Securunio. Així, el nom original de Sant Climent d’Amer era Sant Climent de Securun i ja existia en el s. XI. L’església està dedicada al papa Climent I, quart papa de l’església catòlica, que va morir màrtir. L’església actual és del s. XVII.

 El mas Sucurull ha donat continuïtat al nom original de Sant Climent.

És un poble molt petit amb unes quantes cases agrupades al costat de l’església, fent poble. El campanar destaca per damunt d’elles; darrera l’església  hi ha un petit cementiri.

Una mica separat del grup de cases hi havia l’escola, que des de fa uns anys s’ha habilitat com a vivenda. Molts anys enrere, aquesta escola era com totes les escoles, un lloc ple de nens, no masses perquè el poble és petit, però un espai viu amb rialles i plors entre jocs i classes.  Recordo vagament la mestra (em penso que  es deia Maria),  va emmalaltir en veure com li tancaven l’escola, quan el poble va anar quedant buit. Sense nens l’escola ja no tenia sentit. Els pocs nens que varen quedar a Sant Climent, a partir de llavors havien d’anar a l’escola d’Amer.

El poble es va anar buidant fins quedar quasi abandonat. Uns anys després uns joves vinguts de fora varen decidir instal.lar-s’hi. Gràcies a ells Sant Climent va sobreviure i actualment es troba habitat.

És un paratge preciós, maco perquè sí. És un espai molt obert, lluminós i molt verd. Un entorn realment privilegiat.

La vista és fantàstica:

En una banda la cinglera de Sant Roc on fa alguns anys s’hi varen fer unes importants excavacions dutes a terme per l’Associació Arqueològica de Girona i la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) arrel del descobriment del jaciment paleolític conegut com la Balma de la Xemeneia que ha suposat una de les troballes d’ocupació humana més antigues de Catalunya.

Dominant sobre Sant Climent, hi ha el Puig d’Alia o Puig Galí, que nosaltres coneixem com el “poble ibèric” que data del s. V a.C. per les restes que s’hi varen trobar fa molts anys. El cim d’aquest puig fa una escalonada natural del terreny, en la que hi destaquen unes roques clares que varen donar nom als Rocasalva. Des del punt més alt d’aquí hi ha una petita terrassa natural amb una vista de privilegi : la vall d’Amer i part de la del Llémena.

A mitja muntanya del Puig d’Alia, s’erigeix una imponent construcció que data del s. X: la “Torre de Sant Climent” o Torre Rocasalva. Antigament era coneguda per Albecaris (Roques Blanques). Car vol dir “roca” i alba “blanca”. Els Rocasalva eren una família de nobles cavallers i varen ser uns dels senyors laics més importants de la vall d’Amer i els que dominaven tota la zona de Sant Climent. Un fill d’aquesta casa, en Ramon de Rocasalva (1327-1343) va ser proposat per ser abat d’Amer, però la cosa no va prosperar.


Responses

  1. La meva dona i jo varen ser uns de aquets joves que van contribuir a repoblar Sant Climent de nens, de aixo ja fa mes de veinticinc anys aqui en Can Cargol. Ara els nostras nanos ja son grans, el Hereu
    está estudian a la univesitat de Girona y el petit fa mes de un any que busca feina sensa trovar. I estem orgullosos de viure a Sant Climenti disfrutem moltisim del paisaje y paisanaje. Visca Sant Climent y la seva gent.

  2. sóc una de les persones que van comprar l’escola de Sant Climent i mai ho agrairé prou. De les teulades s’hi esculava l’aigua, tots els vidres eren trencats i havíen cremat part de les finestres…No teníem llum i l’aigua era de cisterna, encara ara ho és.
    Vam endreçar-ho tot i hem passat dies de gran felicitat en aquest lloc. El cel és immens i mai havía gaudit de tants estels… Els seus arbres, roures i alzines, són magnífics, els prats meravellosos.Sentir els seus ocells, oriols, rossinyols…és un gaudi i ja no dic buscar, trobar i menjar els seus bolets…Protegim Sant Climent ¡¡¡

  3. Hola Francesca sóc Isabel , m´agrada molt aquesta teva iniciativa
    de genealogia d´Amer, he estat mirant a St. Climent hi en quant als neixements faltan anys que no surten i suposo que també hi faltan dades de
    persones, la meva avia era la Francesca Bassá Barcons hi no le trobat en lloc
    crec que va neixer l`any 1896, no tens més dades?.

  4. Ens agradarà saber la història d’aquesta escola pública de Sant Climent d’Amer a l’email coneixercatalunya@gmail.com
    http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/el-fossar-de-sant-climent-damer-la.html

  5. Al costat, unida a l’església de Sant Climent D’Amer amb un poderós contrafort, trobem la masia de Can Sabater. Es tracta d’una masia de tres plantes coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. La planta baixa destaca el portal d’arc de mig punt, el qual ha perdut les dovelles, que han estat substituïdes per un emmarcament a base de maons, però conserva els muntants laterals de pedra. En el primer pis trobem dues obertures a destacar especialment la que està ubicada immediatament sobre el portal. Es tracta d’una finestra rectangular equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota l’ampit trobem la solució prototípica que consisteix en disposar dues o tres pedres com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra. En la llinda s’aprecia una inscripció flanquejada per dos petits cossos circulars – un per banda- però de difícil comprensió que impossibilita la seva interpretació. En el segon pis trobem una obertura rectangular totalment irrellevant ja que no ha rebut cap tipus de tractament a destacar. Davant de la masia trobem una construcció que podria executar les tasques de segon habitatge. Es tracta d’un edifici de factura relativament més moderna en comparació amb la masia i bastant irrellevant ja que no atresora cap tipus d’element rellevant a destacar.
    Pel que fa al tema dels materials prima per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en diverses modalitats: en primer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar arrebossades. Aquest procediment és el que prima en les quatre façanes de l’església. En segon lloc tenim la pedra nummulítica o pedra calcària de Girona que la trobem específicament localitzada en tot l’entramat compositiu i formal del portal d’entrada. En tercer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.
    Un procediment que impera en les quatre façanes de la masia de Can Sabater. I finalment trobem la pedra sorrenca concentrada en la llinda, muntants i ampit de la finestra del primer pis de Can Sabater.

  6. http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/03/sant-climent-damer-la-selva-girona.html


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: